VOLS SABER LA HISTÒRIA QUE AMAGA AQUEST PRODUCTE?
Conten algunes històries de mariners que el polp sec va començar a assecar-se en els vaixells i que es consumia com a substitut del tabac per als mariners que passaven tantes hores en la mar.
La imatge de polps assecant-se al sol, com si fora roba, és una de les imatges més típiques de Dénia i que abans es veia de manera habitual. Hui en dia es pot veure només en determinats restaurants de la costa deniera. Assecar el polp amb el sol i la brisa marina és tot un art que requereix cura i unes condicions específiques que es donen en certs mesos de l'any, sempre controlant que la humitat ambiental no siga excessiva.
PST, PST... UN SECRET: El més important d'aquest plat és llavar bé el polp abans de deixar-lo assecar, ja que cal eliminar totes les restes d'arena/ terra que puga tindre el polp. S’estén al sol i es recull al capvespre perquè no agafe humitat. Una vegada sec, les seues potes es torren al foc (es cuina directament a la flama) o en una planxa de ferro fins que estiguen ben daurades. Es talla en rodanxes finetes i s'amaneix amb un bon oli d'oliva. Aquest plat es recomana menjar-lo calent, ja que és molt més saborós.
